-
1/5 
-
1/2 -
NOM DE L’OBRA: Concurs d’idees del “EDIFICIO DAS ARTES” per a la Universitat de Vigo, Pontevedra
EMPLAÇAMENT: parcel.la delimitada per la carretera local Pontevedra-Campolongo i el riu Lerez, on s’ubicava anteriorment el “Complejo Industrial Tafisa”
DATA: setembre 2005
ENTITAT CONVOCANT: Universitat de Vigo
ARQUITECTES: Jon Montero Madariaga (TAU: taller d’arquitectura i urbanisme), Lagula arquitectes S.L.
SUP. CONSTRUIDA: 20.000m2 (sup. Parcel.la), 26.000m2 (sup. construïda)
Amb aquest projecte entenem el campus com un element complexe lligat y connectat pel parc de les escultures. Les noves faqultats, el "Edificio das Artes", extendran el parc a l'altre costat del riu, erigint-lo com a centre del campus ampliat de la universitat.El "Edificio das Artes" es col.locarà a manera de porxo d'aquest parc, límit d'inici i final. D'aquesta manera l'accés a l'edifici serà dual, recorrent el parc, a través de les escultures, si s'accedeix des de la resta del campus, o des de la nova via projectada. Aquest segon serà l'accés oficial, directament sota una torre que acull programa i separant l'accé peatonal del de vehicles. La unió dels dos accessos es realitza dins lèdifici mitjançant una sala d'exposicions i dependències de benvinguda i consergeria.
L'edifici es un cantell de granit elevat sobre una estructura
pautada, una envolvent de canteria vertebrada por un esquelet profundament funcional. En l'espai sota aquest porxo es produeix l'accés des del parc i la sortida a l'exterior des dels tallers. La roca és contínua en façana i coberta, però és perforada sistemáticamente per tal d'il.luminar dependèncias, interconectar plantes, extendre visuals de corredors i organitzar les sales en funció de les seves necessitats lumíniques.
El programa s'estructura a partir d'aquestes perforacions unides per un esquema estructural que alterna franges de circulació amb franges d'instal.lacions.
I com en tota estructura cristalogràfica, té un centre amb tots els elements més isòtrops i de major grandària, ordenant en el perímetre les pieces de menor grandària i major anisotropia, els cristalls més fragmentats.