NOM: PROJECTE D’EXECUCIÓ DE LA PLAÇA DE LA CONSTITUCIÓ A GIRONA

EMPLAÇAMENT:  ESPAI LLIURE ENTRE GRAN VIA JAUME I, ESGLESIA MERCADAL, FAÇANA NORD CARRER SÈQUIA

DATA:  JULIOL 1987 (FINAL D’OBRA)

CLIENT/PROMOTOR: AJUNTAMENT DE GIRONA

COL.LABORADORS: JULI ESTEBAN, ELIAS TORRES, arquitectes.

PRESSUPOST (P.E.M.):  807.697,44 €

SUP.CONSTRUIDA:  13.700 m2

Un jardí escenifica, amb lleis pròpies, fragments de naturalesa en un espai delimitat i mesurable. Els testos són jardins a les cases.

La Plaça de la Constitució és un test en la ciutat. En la Plaça es recrea una arboreda semblant a altres que són familiars als gironins. L'arboreda creix sobre un pla horitzontal de consistència suau per passejar, perimetrada per llargs volums de formigó polièdric. Aquesta envolvent tectònica la separa i protegeix dels carrers i defineix l'àmbit d'aquest test a escala urbana.

En els projectes de jardins sempre ha estat una constant les cites i les guinyades, que accentuen el seu caràcter lúdic i surreal. D'aquí la presència de les monedes de Girona devant del Banc d'Espanya, els caps de carpa del riu Onyar –escopidors de pluja-, les mosques narcisistes en els escosells dels arbres –Sant Narcís es el patró de Girona-, els bancs amb crestes, el megàfon amb potes i la font de les lletres remintolant en els quatre rius de la ciutat.

La nena que simbolitza la Constitució va nèixer a Girona el día de la seva promulgació. Cada dècada que es conmemori aquesta data, Francisco López modelarà una nova figura de la mateixa nena que es colocarà junt a l'anterior.

La plaça s'extén sobre la coberta d'un aparcament amb un paviment de formigó de rombes verds i grisos.

Elevacions en forma de grades són a la vegada les xemaneies de ventillació.